Acte de lliurament de les Medalles i Plaques Josep Trueta al mèrit sanitari

Honorable Conseller Toni Comín, Secretari General del Departament de Salut, Director General del CatSalut, guardonades i guardonats, senyores i senyors.

En primer lloc, agraeixo que hagin pensat en mi per donar les gràcies en nom de tots els guardonats amb la més alta distinció del Departament. Crec que potser és pel fet que em dedico a la qualitat i aquesta és el tret comú entre tots nosaltres. Més enllà de les definicions tècniques, segons la saviesa popular, qualitat vol dir “fer-ho bé”, “que sigui bo” i jo crec que les institucions i persones avui guardonades tenen en comú el fet “haver-ho fet bé”.

Permeteu-me que citi a un guardonat de manera particular: el Dr. Joaquim Ramis. El Dr. Ramis ha estat per a tots nosaltres un exemple de compromís envers els nens i les seves famílies, però també amb Catalunya i el seu sistema de Salut. Tots els altres representem diferents àmbits d’aquest sistema que es complementen, formant un mosaic en un bonic paisatge.

Per mi és important que aquest guardó m’arribi quan es celebren cinquanta anys de la publicació del famós article del Professor Donabedian, pare de la qualitat en els sistemes de salut, que classificava els mètodes de qualitat en estructura, procés i resultat. El Professor Donabedian va néixer a Beirut, fill d’una mare refugiada, que va travessar el desert fugint del genocidi armeni, on hi va morir un milió de persones. Ja gran, va emigrar a Estats Units pels problemes que vivia Jerusalem després de la segona Guerra Mundial. Avui voldria recordar als meus amics a Síria, a Egipte i a tota la regió, i a aquells que han hagut de fugir i que potser no trobaran l’acolliment que el Professor Donabedian va trobar per convertir-se en un dels grans de la salut pública.

També fa molts anys, com a mínim més de trenta i en alguns casos fins a cinquanta, que els que avui som aquí per rebre aquest guardó hem treballat per construir un millor sistema de salut, un millor país i, d’alguna manera, una societat millor. Quan al final de la seva vida al Professor Donabedian li van preguntar quin era el secret de la qualitat va contestar que era l’amor: l’amor al coneixement, l’amor a les persones. Avui jo ho complementaria dient que el secret de la qualitat és l’amor a les persones, sobretot a les més vulnerables, així com l’entusiasme per assolir els reptes i gaudir amb la feina del dia a dia.

Nosaltres hem tingut la sort de poder contribuir, amb la nostra feina diària, a millorar el nostre sistema de salut. Tots tenim històries de quan vam començar. En el meu cas, recordo bé els esforços per ajudar a disminuir la variabilitat del tractament del càncer de mama, quan les pacients es tractaven segons el criteri del cap de servei de l’hospital on ingressaven. Avui en dia, el treball dels oncòlegs, utilitzant protocols basats en l’evidència, els sistemes de seguretat de l’atenció, el suport psicològic i social i les innovacions de la recerca han permès millorar la supervivència i la qualitat de vida de forma espectacular. Hem après, doncs, que sols podem fer poques coses i que sense el treball en equip que inclogui l’atenció de salut, la social i la recerca no podrem construir el futur del sistema de salut.

No puc acabar aquesta intervenció, i em disculparan la deformació professional, ja que provinc del món de la qualitat i de la millora contínua, sense esmentar tot el que queda per fer. No podem caure en l’autocomplaença. En tots els nostres camps hi ha grans reptes. En primer lloc, tenim el deure de mantenir el que hem aconseguit: un bon sistema de salut gratuït per a tothom. El futur ens porta a un canvi de paradigma que inclou la co-creació amb els pacients d’un model d’atenció integrada centrat en les necessitats socials i de salut de les persones i en la salut de la comunitat. Ens cal aconseguir, a més, que sigui sostenible i que els nous professionals puguin trobar-hi el seu lloc i desenvolupar el seu entusiasme.

Cap dels que avui estem aquí venim sols. Ens acompanyen les nostres famílies i amics. També, en la distancia, tots aquells amb qui hem treballat, d’aquí i de fora, i els nostres mestres, que avui comparteixen aquest reconeixement. Per sort, moltes companyes i companys més joves ens vénen al darrera i fan bons els versos del poema de Nadal de Foix:
“Res no s’acaba i tot comença, vénen mecànics de remença amb olis nous de llibertat”.

Moltes gràcies de nou en nom de tots els guardonats!!